Cap al cel obert: Les tardes del Cinema Catalunya (I)

6.7.06

Les tardes del Cinema Catalunya (I)

Bogart baixa del cotxe. S'espolsa la camisa i camina, pas ferm, cap al portal de casa seva quan, de sobte veu Astor que es llança pràcticament al seu damunt. Està cansada i camina fent tentines. La veu se li talla. Ell la sosté en els seus braços i ambdós desapareixen rere la reixa de l'ascensor.

Tu entres per la porta del cinema, ja et coneixen, piques l'ullet a la noia de la taquilla i t'asseus en una de les butaques del darrere. Avui és el darrer dia que la projecten, però les emocions segueixen sent les mateixes. Una cosa canvia, però: ara ets capaç de resseguir el diàleg amb els llavis. La pel·lícula està en la darrera escena, gairebé, t'ha emprenyat arribar tard, però ara hi penses bé i no et fa res. Així és més interessant, directe al gra, com deia el propi Sidney Greenstreet. Mires un instant al teu voltant i no hi veus ningú, aprofites per acomodar-te prenent dues butaques.

Plànol fosc des de l'interior del pis de Bogart. Se sent fressa d'un pany. De cop s'encenen els llums i es veu a Bogart agafant Astor en braços entrant a casa. Però compte Humphrey! Aquest Cook, actor de sogona d'espera armat darrere la porta! Era inevitable. Dins el pis els esperaven Greenstreet "el gros" i Peter Lorre, aquest darrer amb un parell d'automàtiques sota el braç, no fos cas. La cosa es posa tèrbola i Bogart decideix negociar...