Cap al cel obert: Girona, t'estimo

12.5.06

Girona, t'estimo

A vegades, les persones ens plantegem els avantatges i els inconvenients de les nostres decisions. Dubtem, perquè som humans. Ens fan por, les decisions arriscades. En aquesta situació em trobava jo ara fa uns quants mesos, concretament 6. Mig any, ja! Estava a Barcelona, sense feina, en una situació incòmoda, a fe. Vaig decidir marxar. Amb una mà a cada, butxaca, és clar. Per sort, vaig trobar una feina, vaig trobar un pis. I em vaig enamorar de Girona.
Ara, sis mesos després puc dir que estic molt, realment molt content d'aquesta decisió. Estic content d'haver conegut tota aquesta bona gent, aquestes persones que et fan la vida més alegre, per tant, més fàcil. L'Aleix, la Clara, la Mireia, l'Òscar, la Marta, la Teresa, en Lluís, en Jordi... la llista podria fer-se molt, molt més llarga. La veritat de les coses és absolutament relativa, sempre ho he pensat, i ara penso que aquesta gent són la meva realitat, són el caldo que m'ha ajudat a créixer. Girona m'enamora, nois. Per mi Girona sou vosaltres. Un petó molt fort.