El sexisme, aquesta plaga
L'altre dia passejant pel centre de Girona, vaig veure una noia que duia una samarreta amb la següent inscripció: "Soy rubia natural, háblame despacio". Aquest fet indignant, a banda d'espatllar-me el dia em va fer reflexionar (encara més) sobre el masclisme. Diguéssim que vindria a ser una deficiència mental que molta gent (tant homes com dones, això no és patrimoni exclusiu del sexe masculí) pateix, per no plantejar-se certes coses. A vegades creiem que tot està permès, i de cap manera. el respecte a les persones és quelcom fonamental, i a la societat actual això és un dèficit que caldria que fes reflexionar molta, molta gent.
posted by Tracalet @ 12:23 AM
5 Comments:
Wei! ja he vist que tb ho has posat al Racó això. M'alegro que pensis així. Hi ha qui diu que no és masclisme, jo penso que si i, a més, sóc rossa i em toca la moral aquests tòpics tant patètics.
salut!
Mire.
El sexisme és un tema molt complicat de tractar...tothom esta d'acord que les dones pateixen una discriminació envers els homes? aquest seria el primer pas per a parlar de sexisme, la meva opinió és que si, les dones tenen més problemes que els homes per a tal d'incorporar-se socialment a certes funcions requerides per la societat. El cas que bé ens comentes company, el d'una morena amb una samarreta fent burla de les roses... això per mi, company, no és del tot sexisme, és un petit pique entre roses i morenes que els homes em utilitzat d'una manera sexista, però que una noia, al meu parer no ho pot emprar com a sexista.
Salut !
Estem parlant del masclisme emprat pròpiament per una dona? O que el subjecte de la samarreta li fa ràbia les rosses pq generalment es consideren més atractives per part del sexe masculí? En tot cas estic d'acord que s'ha de respectar a tothom, però que seria de nosaltres sense aquestes crítiques burlesques? A vegades és la nostra única arma. A més, si jo fos una noia rossa em faria gràcia aquesta samarreta, és possible que només ofegui a qui cregui en aquest estereotip. Potser tenim més prejudicis dels que ens pensem.
Respecte l'últim comentari només dir-te, que és cert, que pot ser un cas de "subtil" ironia, però això no ho sabem, perquè no em vaig parar a parlar amb aquesta noia. I, sincerament, em sembla més un cas de masclisme que res. Ei, pura intuició.
Salut i gràcies a tots pels comentaris.
He vist que m'has afegit als enllaços. Moltes gràcies :)
I sobre el masclisme, a mi em sembla que, igual que el feixisme, estan ben vistos per la societat i, per tant, ni es denuncia públicament, ni es fa res contra ells més enllà de quatre campanyes patètiques i quatre homenatges rídiculs que de poc serveixen si no es conciencia el poble del perill que comporten ja que a diari estem sotmesos a les seues agressions tant directes com indirectes.
Publica un comentari
Links to this post:
Crear un enllaç
<< Home