Cap al cel obert

Al meu pare

Primavera, estiu i hivern.
Lluny, ja els records boirosos d'una fugida.
A prop el pare i la mare, fresques imatges, tènues esbossos de la pèrdua, del retrobament.
Ets, sempre. Ets, ara, abans. Ets, i això és el més important. Tu ets, papa, ets!
Mil voltes abans, l'última la tinc en l'oblit. Rails, vagons, lluna; la brisa melòdica de fons.
T'estimo.

posted by Tracalet @ 6:14 PM